Entrevista al president de l’IEVA, Josep Calatayud, amb motiu del premi d’Escola Valenciana

entrevista_calatayudAquest dissabte 5 de novembre tindrà lloc a Ontinyent la XIV Nit d’Escola Valenciana, dins la qual, l’entitat cívica lliura els seus guardons anuals. Enguany, el Guardó Extraordinari que s’atorga a institucions o personalitats valencianes amb un estret vincle amb la cultura el rebrem l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida.

Amb aquest motiu, Sandra Serrano, d’Escola Valenciana, ha entrevistat el nostre president., Josep Calatayud: (vegeu-ne un resum en vídeo)

En la XIVa Nit d’Escola Valenciana ens agradaria donar a conéixer la tasca de l’Institut d’Estudis de la Valls d’Albaida. Quines són les principals activitats que desenvolupa l’IEVA?

  • L’IEVA és una associació cultural que, a més dels socis, compta amb el patrocini de tres entitats molt importants a la nostra comarca: l’Ajuntament d’Ontinyent, la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida i Caixa Ontinyent. Quant a les activitats, l’IEVA convca els Premis d’Investigació pràcticament des de la creació de l’entitat. Es tracta d’una convocatòria biennal per a investigadors i aquest any tenim l’onzena convocatòria. Es presenten projectes d’investigació que tenen dos anys per a desenvolupar-se. Una altra activitat important que tenim vigent és els Espais d’Opinió, que pretén convocar a persones d’autoritat dins de diferents camps perquè ens done la seua visió de les coses, i en l’Espai del Llibre fem presentacions de llibres d’autors de la comarca per potenciar l’aparició de nous autors o qualsevol altre que considerem de rellevància. Una altra activitat que de forma no periòdica però sí constant que realitzem són els congressos. Hem organitzat quatre congressos d’estudi sobre la nostra comarca i, posteriorment, publiquem les actes. A més, també fem publicacions sobre temes comarcals i organitzem jornades sobre un tema concret del més recent cap al més llunyà, per exemple, quan siga la Nit d’Escola Valenciana, estarem a la meitat de les nostres jornades sobre la comarca, que hem titulat “A la recerca d’un nou model de comarca?”, i pretenem analitzar les característiques de la comarca des del punt de vista econòmic, les fortaleses i debilitats, i també què es pretén fer respecte de la comarcalització, és a dir, les comarques van a ser un element vertebrador del territori? Van a comptar? No van a comptar? A banda de reflexions acadèmiques volem que alguns representants de l’Administració ens ho conte. L’any passat vam fer unes jornades sobre la transició, vam recórrer la comarca i en molts pobles, no tots, ens van contar com va ser la seua transició i després des del punt de vista comarcal. L’any anterior vam fer unes jornades sobre la Guerra Civil. Sempre intentem fer les activitats a diferents localitats en col·laboració amb els ajuntaments. Anteriorment, coincidint en el bicentenari vam parlar de la Guerra del Francés. Vam commemorar la Batalla del Raboser; els historiadors diuen que no va ser una batalla, que va ser un desastre: els francesos van perseguir els treballadors i van acabar molt malament. Vam acabar l’acte més multitudinari que hem sigut capaços de convocar, concretament van assistir 1232 persones.
  • En què consisteix ‘Fer comarca’ per a l’IEVA?
  • Amb aquest nom denominem el premi que convoquem des de 2003. Precisament, el tercer premi el vam atorgar a la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià. Amb aquest guardó pretenem reconéixer a persones i a institucions que treballen per reviscolar, donar a conéixer, per facilitar la vida de les persones de la comarca. És un reconeixement moral, no té cap dotació econòmica, però és com una palmadeta a l’esquena, és com dir «sabem que esteu aquí, gràcies per la vostra tasca, estem al vostre costat per a tot allò que podem ajudar-vos, gràcies i enhorabona pel vostre treball.»
  • Una de les aportacions més interessants que feu al patrimoni cultural és el recull del lèxic propi del parlar de la Vall d’Albaida en forma de diccionari, el DIVA. Com s’ha confeccionat? M’imagine que aquesta recopilació del llenguatge i la saviesa popular ha constituït tot un treball de recerca bibliogràfica i d’entrevistes a persones majors.
  • Encara que coneguem com s’ha confeccionat, el Diccionari de la Vall d’Albaida no és un producte de l’IEVA, comença molt abans de l’existència de l’IEVA, podem dir que el promotor és Emili Casanova, un filòleg reconegut que, amb els seus alumnes, fa vora 30 anys, va començar a recopilar informació. Va participar molta gent de forma desinteressada. Últimament el que s’ha intentat és que el DIVA siga accessible, perquè estava en documents escrits i l’IEVA ha oferit la seua web perquè s’hi allotge. Ens satisfà que ens pregunten sobre aquest tema perquè dóna a entendre que la decisió d’incloure’l a la pàgina ha sigut bona. És un treball molt interessant recopilar el parlar de la comarca.
  • Podria compartir amb nosaltres algunes paraules o frases fetes autòctones que estiguen presents en el DIVA?
  • Aprofitant que estem a Bocairent, jo podria dir «potser demà vinguen els obrers a cloure el vals on deixem les bajoques.» El verb «cloure» aquí s’utilitza en el sentit de «tancar una peça d’obra», tancar un espai que està obert. Un «bals» és un prestatge del rebost i les «bajoques» són els «pimentons» o «pebres».
  • He fet una ullada a les publicacions de l’IEVA i aplega una gran varietat temàtica, des de llibres sobre poetes o il·lustradors a volums que reflecteixen la varietat ambiental i arquitectònica de la Vall d’Albaida. En poques paraules, com definiria vostè el gran projecte que suposa recollir, transmetre i posar en valor la riquesa d’aquesta comarca?
  • En el llistat de produccions que has enumerat voldria afegir-ne un: hem gravat un disc de música clàssica de cambra d’autors de la comarca i interpretada per músics bàsicament de la comarca. Ho definiré en poques paraules i, a més, prestades, ja ho deien els grecs: coneix-te a tu mateix. Pretenem que els nostres veïns coneguen la seua comarca, conéixer és el primer pas per a reconéixer i valorar. Sabem en quina societat estem i quines són les circumstàncies: el colonialisme cultural avança i la globalització moltes vegades és absorció i uniformitat. Nosaltres pensem que hem de formar part d’aquesta globalitat però a partir del coneixement i el reconeixement. Volem integrar-nos no ser absorbits ni uniformitzats. En aquest sentit, pensem que en la mesura que es coneix la comarca es crea més identitat i un reconeixement tant individual com col·lectiu. El que és important és que eixe coneixement no siga sols mirar al passat. Bona part de les actuacions que tenim ara en marxa es refereixen al present i sempre que siga possible intentem tindre una actitud propositiva, és a dir, a partir de l’anàlisi, del coneixement, què es pot proposar de cara a la nostra comarca per al futur?

 

  • Què significa per a vostè rebre aquest reconeixement d’Escola Valenciana?
  • Una immensa satisfacció. Habitualment som nosaltres els que fem els reconeixements a altres persones. Que una entitat com Escola Valenciana ens reconega és una íntima, col·lectiva, satisfacció, i ens alegra molt que algú de fora de la comarca també s’identifique amb nosaltres, ens veja, i més una entitat com Escola Valenciana que té la importància indiscutible al llarg de la seua trajectòria. En la meua opinió, pot ser que ara siga l’entitat que més capacitat de mobilització té a través de les Trobades comarcals amb l’objectiu de defensar de la nostra llengua, que falta fa. Encara que la situació de la nostra llengua dista molt del que volguérem, no estem normalitzats ni molt menys, però si analitzem la trajectòria en els últims 30 anys, hi ha molta diferència i, en part, Escola Valenciana ha sigut la responsable gràcies a l’actitud constructiva que sempre ha tingut. Per tant, el fet que ens donen aquest reconeixement és una enorme satisfacció.

Follow me!