Ànima f.

De diva
Salta a la navegació Salta a la cerca

f. 1. Substància espiritual de l'home. 2. Part interior de les anses de les garrafes, consistent en una vara curta (de mig metre aproximadament) i grossa de vímen, sobre la qual s'enrotllen les rotlladores (Mon). fig 3. Peça interior o de sosteniment. Del xurro es diu que no té ànima perquè s'enrotlla sobre si mateix (Ndoc) (Boc). loc.: 1. «Arribar a l'ànima»: Colpir, acorar (Nloc). 2. «Caure (a algú) l'ànima als peus»: Produir-li un gran espant o desengany (Ndoc). 3. «Vore ànimes»: Es diu quan una persona té molta fam o quan té un semblant d’estupefacció. Ex.: He vist el teu germà i feia cara d’haver vist ànimes. (Nloc) (Boc).