v. beuratge. m. 1. Menjar sucós, barreja de diverses substàncies vegetals (segó, farina, creïlles, llegums, grot, bledes, bleda-rave) i aigua que es dóna al bestiar. 2. fig. Menjar mal cuinat que queda empastifat i semblant al beuratge dels animals. VF: 'albeuratge', 'ambeuratge'.