Arbre

m. 1. Vegetal llenyós, de tronc senzill a la base, però que a certa alçada es ramifica. 2. Qualsevol barra de fusta o ferro que passa pel centre d'una roda o cercle i li serveix d'eix, o que sosté unides diferents peces d'un artefacte. 3. Vareta de vímen curta de 0,5 a 1,5 m. de llargària. S'usa com a part essencial de l'estructura de la cistella, ja que entre vareta i vareta s'ha de teixir el cos central de la caixa (Nac) (Mon). 4. Arbret: blec, blet. VF: 'albre' (Agu), (Boc), 'abre'. 5. arbre pudent Arbre de la família de les simarubàcies de l'espècie Ailanthus Altissima. Caducifoli, és originari de Xina. Es cria molt a les vores dels camins, carreteres o en zones humides. Té una vara prou alta de dos o tres metres d'alçària, poc grossa i a la banda de dalt té ramificacions mot verdes. Té les fulles compostes i la tija fofa amb un olor característic. Flors xicotetes, verdoses i agrupades. Sin.: 'vareta de pudor' (Ont); pater (Boc). (NR) (Ben).