Bocí

m. 1. Part d'un aliment que es posa d'una vegada dins la boca. 2. «Fer-se bocí». Els xiquets de vegades es posen a la boca més menjar del que poden engolir, aquest menjar el van acumulant i aleshores és més difícil d'engolir (Nac) (Boc). loc.: 1. «Ovella que bela perd bocí»: Se li diu a aquell que parla menjant i quan va a menjar ja no en queda (Ben Ont Pob). 2. «No perdre bocí»: No perdre's res, bé siga menjar, bé qualsevol cosa (Boc Ont Pob).