Cànter

m. 1. Recipient de terrissa, format d'un cos més ample de dalt que de baix. Per la part superior acaba amb un coll i té una ansa a cada costat. 'Cànter olier o vinater': mesura de líquids que conté poc més d'onze litres i serveix principalment per mesurar oli i vi. 2. Recipient. loc.: Endevinalla. «Canteret meleret, que no té cames i està dret» (Nloc) (Ben).