Carda

f. 1. Primer instrument de peraire construït per pentinar manualment les floques de cotó i de llana, preparant-les per filar-les amb més perfecció. Consistia en una fusta plana, sobre la qual es clavava un tros de cuiro guarnit amb puntes de ferro. 2. Màquines usades en la filatura mecànica del cotó, llana i jute, que compleixen igual finalitat que l'instrument anterior. loc.: «Donar-li carda (a algú)»: donar un gran bonegó, reprensió forta. (Boc Ont).