Cera

f. 1. Substància groguenca que segreguen les abelles i en fan la bresca. Tipus: a) 'Cera verge o groga'. b) 'Cera de grum': forma en què es presenta la cera blanca com a resultat de les operacions de blanqueig. c) 'Cera estampada': làmines de cera obtingudes per procediments mecànics que reprodueixen l'envà de separació de la bresca amb el començament de les parets de les cel·les i que hom introdueix al rusc per facilitar la construcció de la bresca. d) 'Cera pinçada': ciris que es fabriquen amb cera d'una qualitat determinada (més grum que parafina). Normalment té una longitud de 50 a 70 cms. Es un ciri corrent que després se li fan adornaments o fulles utilitzant unes pinces. També es coneixen per 'ciris risats'. 2. Humor gras que es forma dins les orelles. loc.: 1. «Semblar de cera»: ésser o estar groc com la cera. 2. «No veure's cera a les orelles»: persona que no té molts diners, que no pot estalviar.