Creure

v. tr. 1. Obeir una ordre, allò que es diu. 2. Imaginar-se. loc.: 1. «Dóna menys faena creure que anar a veure si és veritat o no». 2. «Menjar, beure i no creure»: és el millor comportament segons la saviesa popular. 3. «Ser de creure»: ser versemblant. 4. «Val més creure que anar a buscar-ho». 5. «Val més creure que més creure» (Nloc). 6. «No creure en Déu ni en Santa Maria»: ésser molt incrèdul (Ndoc).