Cul

m. 1. Part infero-posterior del cos humà i dels altres vertebrats. 2. Part més baixa d'un recipient. loc.: 1. «Alena pel cul»: que parla molt. 2. «Caure de cul»: produir gran impressió. 3. «Córrer cametes al cul»: córrer molt. 4. «Els peuets li toquen el cul»: córrer molt. 5. «Els valents cauen de cul». 6. «Estar sempre cul per amunt». 7. «La llengua en el cul, el cul en casa i la casa ben lluny»: es diu a aquell que parla massa. 8. «Mostrar el cul»: anar mal vestit; fig. quedar malament davant la gent. 9. «No haver vist mai culs en finestra»: trobar estranyes coses que no ho són; esglaiar-se de tot. 10. «No és obrir el cul i agarrar mosques»: es diu d'una cosa que sembla fàcil però no ho és. 11. «Posa-li el dit al cul a vore si té ou»: escorcollar per comprovar una cosa. 12. «Ser un cul de mal assiento»: estar sempre molt bellugadís. 13. «Tenir el cul llogat»: estar subjecte a les coses d'altri. 14. «Tindre el cul pelat»: tenir molta pràctica en una feina. 15. «Tocar-se el cul amb els talons»: córrer a carrera oberta. 16. «Torcar-se el cul amb mig confeti»: es diu d'aquella persona que és molt fina. 17. «Torcar-se el cul amb un terròs»: es diu d'aquell que és molt bast. 18. «Vore-li el cul a la paella»: acabar-se-la. 19. «Durar més que un cul de morter»: durar molt. 20. «Vore-li el cul al senyor rector»: ser excessivament dotor.