Diferència entre revisions de la pàgina «Esbalair-se»
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Línia 1: | Línia 1: | ||
''[[v. tr.]]'' i ''[[pron.]]'' 1. Quedar o deixar atònit, estupefacte; a causa d'una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada. 2. Donar-se molta pressa en realitzar un treball. Ex: «El meu amic s' | ''[[v. tr.]]'' i ''[[pron.]]'' 1. Quedar o deixar atònit, estupefacte; a causa d'una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada. 2. Donar-se molta pressa en realitzar un treball. Ex: «El meu amic s'esbalaïx molt en la faena, per això en trau tanta» ([[Nac]]) ([[Boc]]). | ||
Revisió de 08:48, 3 març 2020
v. tr. i pron. 1. Quedar o deixar atònit, estupefacte; a causa d'una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada. 2. Donar-se molta pressa en realitzar un treball. Ex: «El meu amic s'esbalaïx molt en la faena, per això en trau tanta» (Nac) (Boc).