Gos

m. 1. Animal quadrúpede de la família dels cànids. 2. gos d'aigua Teixó (Nac) (Alb Ben Mon). 1. «Fer el gos»: no fer res (Nloc). 2. «Ser un gos»: ser molt peresós (Nloc). 3. «Morir com un gos»: morir de mala manera (Nloc). 4. «Lligar els gossos en (amb) llonganisses»: gaudir de gran abundància. 5. «Ser més gos que un pont»: ser malfaener (Nloc). 6. «Tractar o tindre (algú) com un gos»: menysprear (Nloc). 7. «Tindre tos de gos»: tindre-la molt forta i greu (Nloc). 8. «Dir-li (a algú) més que a un gos»: insultar-lo sense contemplacions (Nloc). 9. «Entrar en un lloc com un gos»: entrar-hi silenciosament, sense saludar (Nloc). 10. «Anar darrere com un gos»: seguir algú servilment. 11. «Gos mantera»: persona molt malfaenera. 12. «Gos que lladra no mossega». 13. «Al gos flac tot són puces»: es diu d'aquells que estan molt prims i sempre malalts. 14. «Al gos vell puces en (amb) ell»: igual com l'anterior però amb els vells. 15. «Home roig i gos pelut, primer mort que conegut. 16. «En gener i febrer no hi ha cap gos coniller». 17. «A gos maleït, el pèl lluït»: es diu quan algú fa coses dolentes i damunt queda bé. 18. «No hi ha gos (malfaener) a qui li encerten l'ofici».