Jaç

m. 1. Lloc on acostuma de jaure un animal. 2. Fullaranca i palla de què es cobreix el sòl de l'estable perquè servisca de llit a les bèsties i absorbisca llurs excrements. 3. Allò que serveix de base o sosteniment a una cosa. loc.: 1. «Fer un jaç a algú»: apallissar-lo moralment o física (Nloc). 2. «Fer jaç»: desfer-ho tot, destrossar. Gastar o acabr una cosa o faena que en posseïa en abundància. 3. «Trobar a algú el jaç fresc»: equival a agafar in fraganti una persona (Nloc).