Llaurar

v. tr. 1. Fer solcs a la terra amb la rella de l'arada o amb altre instrument apropiat per a remoure la terra i fer-la apta per a fructificar. a) 'Llaurar de pla': en vertical. b) 'Llaurar de cornial': en direcció oblíqua. c) 'Llaurar de guaret': amb profunditat. d) 'Llaurar de junt': en solcs apretats. loc.: 1. «Llaurar dret»: portar-se bé, obrar bé. 2. «Llaurar fort»: portar-se malament, obrar de mala manera. 3. «El que no llaura sec i moll, porta la soga al coll». 4. «Llaurar sense forcat»: es diu quan algú domina una altra persona i li fa fer coses fora de mesura (Nloc) (Ont).