Llengua

De diva
Salta a la navegació Salta a la cerca

f. 1. Organ musculós mòbil que hi ha a la boca. 2. llengua d'agüella Herba papilionàcia que es troba pels erms, les fulles estan aplicades a terra, tenen forma de llengua. Les flors són grogues i el fruit és característic, ja que té forma d'eruga, amb pèls durs. Pertany a l'espècie Scorpiurus subvillosus (Nac) (Agu Car Mon) 3. llengua d'ovella Llengua d'agüella (Ben Oll Pin Qua). 4. llengua de pardal Herba de l'espècie Polygonum aviculare de tiges nuoses ramificades ben ajagudes a terra. Floretes rosades en la base de les fulles (Pin). loc.: 1. «Ficar-se la llengua al cul»: veure's obligat a callar. 2. «Anar amb un pam de llengua»: anar amb gran pressa. 3. «Semblar que ha menjat llengua»: que xarra molt. 4. «Traure la llengua»: burlar-se'n. 5. «Mossegar-se la llengua»: reprimir-se de parlar. 6. «Tindre la llengua llarga»: parlar massa, de vegades més del que convé. 7. «Tindre mala llengua»: parla mal dels altres. 8. «Tindre una llengua com una estral»: parlar amb moltes i molt sovint brofegades. 9. «No tindre pèls a la llengua»: dir les coses clares, tal i com u les pensa, sense metàfores ni eufemismes. 10. «Tindre una cosa a la punta de la llengua»: no recordar exactament una cosa que es vol dir. 11. «Caure la llengua als peus»: quedar-se bocabadat. 12. «Qui té llengua a Roma va»: parlant i convencent una persona pot arribar on s'ho propose. 13. «Parèixer set llengües»: ésser molt parlador. 14. «Menjar-se-li a u la llengua el gat»: es diu als xiquets que no voler parlar per vergonya.