Món

m. Conjunt de totes les coses creades. loc.: 1. «Caure el món als peus»: endur-se una gran decepció, desil·lusió, etc. 2. «No ser res de l'altre món»: no tenir massa importància. 3. «Tot lo món»: tothom, tots. 4. «A la món»: molt d'una cosa (Nloc) (Mon). 5. «Un món de coses»: moltíssimes coses». 6. «Món avant»: Exclamació d'ànims davant una contrarietat (Nloc) (Ont). 7. loc. «En la vida del món!»: Es diu per expressar estranyesa davant una actitut o fet incomprensibles (Nloc) (Ont).