Orellut -uda
Salta a la navegació
Salta a la cerca
adj. 1. Persona poca-solta (Nac). 2. Conill, en llenguatge familiar (Ont). loc.: «El burro li diu al porc orellut»: es diu referint-se a aquells que recriminen els altres per defectes que ells mateixos tenen (Ndoc) (Qua). 3. En Ontinyent se li canta Orellut, orellut...! als cabets d'Ontinyent quan acaben de fer el ball tradicional.