Pàmpol

m. 1. Fulla de cep o figuera. 2. fig. Orelles, especialment les prominents (Ndoc). loc.: 1. «Quedar-se amb un pàmpol davant i un altre darrere»: arruïnar-se (Nloc). 2. «No deixar ni pàmpol ni borró»: deixar neta alguna cosa. 3. «Tindre bons pàmpols»: tindre les orelles grans (Nloc). 4. «Estar a la caiguda del pàmpol»: estar esperantque ocòrrega alguna cosa. Saber contestar una altra persona quan aquella agredeix verbalment (Nloc).