Pa

m. 1. Matèria alimentària feta de farina pastada amb aigua i cuita al forn. Varietats: 'amb oli i sal'. 'Assaonat': el que ha estat molt pastat i té la pasta dura. 'Beneït': peça de pa o mona que és beneïda per Sant Blai o Sant Antoni. 'Besat': el que en coure's ha estat en contacte amb un altre i en conserva una marca. 'Blanc': el que està fet de farina de blat depurada, neta de segó. 'Blanet': pa tou, pla. 'Bufat': poc compacte. 'D'aigua': aquell en què la pasta és feta més tova. 'De mestura': fet de farina barrejada de blat i dacsa. 'De pataca': pa que té un tall enmig. 'Florit': el que ha congriat floridura a causa de la humitat. 'Moreno': de color més negre. 'Socarrat': a) Mona. b) pa massa torrat. 'Solsit': pa massa cuit. 'Ullat': el que té ulls o forats. 'De panís': de farina de panís o dacsa. 2. Massa compacta d'alguna cosa, comparable al pa de farina. 'De cases': conjunt de cases adherides l'una a l'altra. (A Montaverner i a La Pobla en diuen 'pany de cases'). 'De cera': placa rectangular de cera sòlida motlejada amb gavetes, preparada per a fondre. 'De formatge': massa sòlida que s'aconsegueix apartir de quallar la llet; és el formatge en son primer moment. 'De sabó': massa de sabó, de la qual, tallant-la es fan les barres o pastilles. 'De terra': gleva de terra, glassó. 'D'abelles' (Nac). 'De fulles' (Nac). 3. Nom de diferents plantes. 4. 'Panet': fruit mengívol en forma de carabassetamenuda, d'una malva (Nac) (Mon). 5. Paquet de xurros de fil de forma ovalada (Nac). loc.: 1. «Acabar a/en pa i ceba»: acabar a ganivetades, malament, en fracàs total (Nloc). 2. «No guanyar-se ni el pa que es menja»: persona que treballa poc i malament. 3. «Ser pa i mel»: ser molt bo. 4. «Ser un tros de pa»: ésser una molt bona persona. 5. «Ser més llarg que un dia sense pa». 6. «Ser (o estar) més bo que el pa» (Nloc). 7. «A falta de pa, bo és el bollo». 8. «Déu dóna pa a qui no té queixals»: sempre té els mitjans qui no se'n sap aprofitar. 9. «Falta de pa, sobra de crits»: quan no hi ha mitjans econòmics, tot són desaveniències (Nloc). 10. «Gent jove, pa blanet»: la gent jove vol que li ho donen tot fet, amb moltes facilitats (Nloc). 11. «Qui té gana somia pa». 12. «Al mig, pa i confits; a la vora, pa i cassola; i al racó, pa i bartó»: metàfora relacionada amb la situació de l'home i les coses en la vida. Les coses millors se suposa que són almig i les pitjors als costats (Nloc). 13. «Ser més lleig que una taula sense pa». 14. «No es guanya ni el pa que es menja» (Nloc).