Plom

m. Objecte metàl·lic buit, amb forma de trompa que té un fil a l'extrem superior i acaba en un mànec de fusta d'igual amplada que el plom. Serveix per a traure les arestes rectes i aplomades. loc.: «A plom»: a cordill, en línia vertical. També amb tot el pes, portar alguna cosa sense cap element d'ajuda.