Raïm

m. 1. 'Raïm bord': reben aquest nom les plantes de raïm americanes (més resistents a la fil·loxera). Entre les primeres en aparéixer figuren les següents: olot, xacel·la, telequis, napoleon (o apoleon) i ripària (o ripària de la be). 2. 'Raïm de gotall': es diu quan hi ha molta humitat i el gra s'obri al voltant del peçó. 3. 'Raïm cardinal': varietat de raïm roig i primerenc. 4. 'Raïm de cup': raïm destinat a fer vi. 5. 'Raïm de forcallada': és vermell, mitjancer i prou bo. 6. 'Raïm franceset': varietat de raïm primerenc, menut, blanc i no gaire bo. 7. 'Raïm garnatxa': és negre o vermell fosc, mitjancer, molt bo per a fer-ne vi. 8. 'Raïm grumer': és gros, molt tendre, molt bo. N'hi ha de blancs i de negres. 9. 'Raïm lavalé',de color negre i gra redó. 10. 'Raïm malvasia': blanc, de grans petits i clars, molt bo per a menjar i sobretot per a fer vi. 11. 'Raïm mandó'. 12. 'Raïm de menjar': raïm destinat al consum a taula, no per a vi. 13. 'Raïm marseguera': és blanc, mitjancer i aspre, però fa bon vi i madura pel setembre. 14. 'Raïm moravia'. 15. 'Raïm moscatell': n'hi ha de blanc i de negre, és molt saborós i té un gust com de canyella, aromàtic. 16. 'Raïm monastell',negre moradenc i de gra xicotet per a fer vi. 17. 'Raïm de pastor': planta crassulàcia de diferents espècies del gènere Sedum. Es menja en salmorra. 18. 'Raïm de plaça': raï per al consum en fresc, no en vi. 19. 'Raïm planta': és gros, blanc i bo; madura pel setembre. Hi ha subvarietats anomenades: 'de planta nova', 'de planta fina'. 20. 'Raïm roig': és vermellós, de gra redonet, rimerenc, saborós. 21. 'Raïm ros'. 22. 'Raïm rossetti': raïm d'origen italià,blanc i de gra allargat. 23. 'Raïm de soca': tipus de raïm negre o roig corrent, també es diu 'Cardenali' o 'cardinali'. 24. 'Raïm de taula': raïm per al consum a taula, no per a vi. 25. 'Raïm trepaell'. 26. 'Raïm ver': reben aquest nom les plantes anteriors a la fil·loxera que continuen cultivant-se amb peu bord. Entre les nombroses denominacions podem assenyalar: Planta nova, Valdepenyero (o Guardapenyero), Garnatxa, Garnatxa tintorera, Cardenali (Cardinali o Raím de soca), Setabense, Pedro Giménez o Gimeno, Boval, Monastell (Peçó dur, Verema o veremeta), Embolicaire, Farannà, Franceset Arcos, Navalé (Lavallée o Alfonso Navalé), Rossetti, Gateta, Aledo, Cor d'Angel, Mamella de vaca, Aramon, Caranyana (deformació de Carinyena), Forcallà, Grumer negre, Grumer blanc (o Valencí, o Valentí), Moscatell italià (o Regina), Planta fina (Planta bona o Moscatella), Merseguera. 27. 'Raím de vi': raïm destinat a fer vi. loc.: «A Sant Jaume i Santa Anna pinta el raïm, i a la fira d'agost, bo per a collir» (Ben).