Rastre

m. 1. Conjunt o sèrie de coses col·locades, enllaçades o en línia, una rere l'altra. Ex.: Hi havia un bon rastre de cotxes. (A Bocairent el dissabte de Glòria, els més menuts fan 'rastres' amb pots de llauna i els porten arrossegant pels carrers de l'església i els més cèntrics del poble produint molt soroll) (Nac) (Boc). 2. Senyal (petjada, pèl, ploma, olor, etc.) deixat per un animal o persona en el camí per on ha passat. 3. Línia o sèrie de senyals d'una cosa que es va escampant, que va caient, que es va produint successivament. NAC 4. Línia o ratlla que pot ser blanca o de carbó i que es fa unint les dues cases d'una parella, blanca si han començat les relacions i de carbó quan es barallen. (També pot ser roja en el cas que s'hagen separat. Aquestes ratlles les solen fer els amics del xic) (Nac). 5. 'Caçar al rastre': caçar deixant senyals o paranys de reclam (Nac).