Rebentar

v. intr. o refl.. 1. Rompre's una cosa per la força d'una pressió o impuls interior, generalment deixant eixir totalment o parcialment el seu contingut. 2. Sentir i manifestar sobtadament i violentament una idea, una passió o un afecte. 3. Morir. 4. Fatigar-se molt, esforçar-se fins a l'excés. v. tr. 5. Fer que una cosa s'òbriga o es trenque per efecte d'una pressió interior. 6. Mesclar a un líquid, sobretot al café, un licor (v. rebentat). loc.: «Qui (o si) no caga rebenta»: Fer una cosa o acció per haver-s'hi encabotat.