Saber

v. tr. 1. Conèixer amb certesa; estar informat, tenir coneixement que una cosa és o ha esdevingut. v. intr. 2. Tenir gust (de tal o tal cosa). loc.: 1. «Déu sap!»: introdueix una frase que expressa inseguretat. 2. «Saber on s'ajoca el dimoni»: conèixer els indrets més desconeguts per als altres. 3. «Saber de lletra»: tindre estudis. 4. «No saber a què agarrar-se»: en una situació confusa dubtar. 5. «No saber què dir»: quedar-se sense poder contestar. 6. «No saber ni la A»: ésser molt ignorant. 7. «No saber-se'n avenir»: no poder posar-se d'acord. 8. «Ja sabrà qui sóc jo!» o «Ja sabrà lo que és bo!»: es diuen en to d'amenaça. 9. «El saber no fa nosa» o «el saber no ocupa».