Soliguer

m. Ocell de la família de les falcònides (Falco tinnunculus), de color roig argilós amb taques negres a la part superior del cos, groguenc amb taques pardes a la part inferior, bec blavós i potes grogues. loc.: 1. «Tindre més vista que un soliguer»: aquest animal es caracteritza per tenir bona vista, ja que és au de presa. 2. «El güelo que va a setmanes, el tanquen en un celler i el diumenge quan el trauen, fa els ulls com un soliguer» (Pob).