Trompa

f. 1. Baldufa; joguet de fusta que té un clau a un extrem i que es fa ballar amb una cordonera (Boc Mon Ont). 2. Canó de canya o de metall per a bufar el foc, bufador (Bet). 3. Borratxera. loc.: 1. «Anar trompa» o 'agafar una trompa»: anar begut. 2. «La trompa i la casualitat inesperada». 2. «A trompa»: a manta, a muntó, en gran quantitat. 3. «La trompa avisa, la sang xorra, i al que pilla l'escatxorra»: crit per iniciar el joc de la trompa i indicar que va de bo.