Anar-se'n

v. pron. No participar en la juugada una vegada que el joc ha començat. loc.: 1. «Anar-se'n amb la cua feta»: contrariat. 2. «Anar-se'n com les carabasses»: tindre pertorbat l'enteniment. 3. «Anar-se'n a la carrera»: morir-se o destruir-se de pressa, amb progrés perceptible del mal. 4. «Anar-se'n del cap»: desvariar. 5. «Anar-se'n pel veïnat (o vedat)»: anar el mos per les vies respiratòries. 6. «Anar-se’n com un punt de calça»: es diu d’alguna cosa que desapareix o augmenta ràpidament.