Badall

m. 1. Acte d'obrir la boca per fam, per son, per cansament o fastidi. 2. Obertura incompleta. Ex: Deixa un badall en la porta. 3. Escletxa produïda entre dos parts d'una cosa. Ex: Hi havia un badall a la paret. 4. Peça cilíndrica, generalment de ferro o de bronze que va penjada dins la cavitat d'una campana, i batent la cabota del seu extrem inferior la fa sonar (Mon, Ont). VF de 'batall'. loc.: «On hi ha campanes hi ha badalls» (Nloc).