Batre

v. tr. 1. Agitar a colps de cullera un ou o altra matèria semilíquida per donar-li cohesió i mesclar-la d'una manera homogènia. 2. Reblanir la palla de la parva amb les potes dels animals, separant el gra i deixant la palla en condicions que servesca de menjar als animals (Bed Ont). 3. Traure comptes. Ex: «Quan acabes de batre t'has quedat net» (Agu). loc.: 1. «Bata qui bata, l'era és meua»: Encara que hi vagen alguns hòmens amb la pròpia dona aquesta sempre serà seua (Nloc) (Agu Boc Pob). 2. «Qui no bat en juliol, no bat quan vol» (Ndoc). 3. «Acabat de batre, bon sòl d'era»: Quan s'ha acabat la batuda, el sòl de l'era comença a estar dur i aplanat. 4. «Fer batre bandera»: Fer anar a algú a retrotero (Nloc).