Boca

f. 1. Obertura que les persones i molts animals tenen a la part superior del cos. Serveix per respirar, menjar i parlar. 2. Obertura per on entra o ix qualsevol cosa. Ex: «Boca del forn», «boca del plat» (d'una premsa). loc.: 1. «Boca què vols, cor què desitges»: Amb completa satisfacció de tots els desigs. 2. «Deixar bona boca (o bon gust de boca»: Deixar una impressió agradable. 3. «Omplir-se la boca d'aigua, o fer-se la boca aigua»: Sentir desig molt intens per alguna cosa. 4. Menjar més amb els ulls que amb la boca»: Ser molt remirat en la netedat i puresa del menjar i la seua presentació. 5. «Omplir-se la boca o fer-se la boca gran (parlant d'algú)»: Extremar-ne les lloances. 6. «No tindre boca per a parlar»: No poder dir res ni voler dir res. Ser molt callat. 7. «Llevar de la boca una cosa a algú»: Dir una cosa en el moment que l'altre anava a dir-la. 8. «Per la boca mor el peix»: La indiscreció en el parlar és causa de perdició. 9. «En boca tancada no entren mosques»: de vegades cal estar-se de parlar. 10. «Qui té boca s'equivoca, i qui té nas, es moca». 11. «Boca per amunt» o «boca per avall».