Bufar

v. tr. 1. En el joc de dames, prendre a un jugador una dama que li pertocava haver menjat i no ho ha fet. En altres jocs prendre-li un jugador a un altre allò amb què es juga. 2. Fer ostentació de riquesa (Ndoc). 3. Inflar o separar-se la calç, la pell, la pintura, etc. 4. Deixar anar ventositats silencioses (Ndoc). loc.: 1. «Bufar en caldo gelat»: no traure profit. També, fer ostentació de coses que un no té, aparentar. 2. «Bufar-se una classe»: no anar-hi. 3. «Bufa, bufa, que tapat em pega»: quan fa molt de fred i es va molt tapat. En sentit figurat, quan u no necessita res d'un altre. 4. «Això me la bufa i no me la constipa»: això no m'importa ni li done cap importància. 5. «Estar (u) que bufa»: trobar-se en una situació enutjosa, estar fart d'una cosa.