Deixar

v. tr. loc.: 1. «Deixar-se caure»: gitar-se, anar a dormir. 2. «Deixar-se caure (en algun lloc)»: anar voluntàriament a un lloc, però dissimulant; aturar-s'hi deliberadament. 3. «No deixeu sendes velles per les novelles»: no convé deixar els vells costums per les noves modes. 4. «Lo que no convé, deixar-ho»: el que no interessa s'ha de deixar prompte. 5. «Lo que no deixa, deixar-ho»: similar a l'anterior. 6. «Deixar(-hi) els ulls»: cremar-se la vista llegint, cosint, etc. 7. «Deixar tallat»: interrompre. 8. «Deixar pensat»: abandonar. 9. «Deixar parat»: sorprendre granment. 10. «Deixar mocat»: deixar en ridícul i sense possibilitat de rèplica. 11. «Deixar/quedar malparat»: deixar malferit. 12. «Deixar en l'estacada»: abandonar algú en una empresa comuna. 13. «No deixar estaca en paret»: destruir-ho tot. 14. «Deixar empantanat»: sense possibilitat de moviment o de canvi. 15. «Deixar caure»: insinuar. 16. «Deixar (algú) amb la paraula en la boca»: tallar la parla. 17. «Deixar com un drap brut/mal llavat»: guanyar algú a base d'insults, per exemple. 18. «Deixar de mà»: desentendre's. 19. «Deixar-se anar»: abandonar-se per negligència. 20. «Deixar estar/fer»: cessar d'ocupar-se d'una cosa. 21. «Deixar-se dur»: obrar per la força de la passió, deixant-se dominar. 22. «No deixar fulla verda»: emportar-s'ho tot.