Dir

v. tr. loc.: 1. «No cal dir-ho!»: frase per introduir-ne una altra que es dóna com a suposable o indubtable per tothom. 2. «Li/em/et diuen»: anomenar; designar amb un nom, títol, tractament, etc. Donar nom, designar amb un nom determinat. 3. «Dir i fer»; «Dit i fet»: obrar amb molta resolució o rapidesa. 4. «El què diran»: l'opinió d'altri en quant critica o fiscalitza els nostres actes. 5. «Fer com qui no diu res»: expressió per a fixar l'atenció en la importància de la quantitat, categoria, etc., que acaben de manifestar. 6. «No dir ni xufa»: no parlar, no dir res. 7. «No dir ni: Gos, què fas ací?»: no saludar, passar pel costat d'algú sense saludar. 8. «Dir més que a un porc»: insultar. 9. «Dir el nom del porc»: insultar. 10. «Dir lo que un porc no pot sentir»: dir les veritats a la cara d'una persona. 11. «Al dir no li feren casa»: significa que no cal fer cas del que diu i murmura la gent. 12. «Dient les veritats, es perden les amistats». 13. «A tu t'ho dic, filla; entén-te, nora»: es diu quen es renya o bonega algú amb la intenció que la reprensió o avís siga aprofitat per un altre. 14. «Més van dir del Nostre Senyor»: es diu per menysprear les murmuracions i el malparlar de la gent. 15. «El que diu lo que vol, sent lo que no vol»: la persona a la qual no queda res per dir està exposada a què li diguen coses que no li sentaran bé. 16. «Dis-me amb qui vas i et diré qui ets».