Esbalair-se
La revisió el 08:48, 3 març 2020 per Vsatorres (discussió | contribucions)
v. tr. i pron. 1. Quedar o deixar atònit, estupefacte; a causa d'una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada. 2. Donar-se molta pressa en realitzar un treball. Ex: «El meu amic s'esbalaïx molt en la faena, per això en trau tanta» (Nac) (Boc).