Diferència entre revisions de la pàgina «Fresca»
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Línia 1: | Línia 1: | ||
''[[f.]]'' 1. Es diu de la persona que actua en profit propi, sense importar-li si perjudica algú altre. [[Ex.]] ''Eixa és una fresca, va a la seua.'' ''[[loc.]]:'' | ''[[f.]]'' 1. Es diu de la persona que actua en profit propi, sense importar-li si perjudica algú altre. [[Ex.]] ''Eixa és una fresca, va a la seua.'' ''[[loc.]]:'' 2.«A la fresca»: En estiu, quan fa calor, a la nit, eixir al carrer o a un terrat a refrescar. 3. «Viure a la fresca»: a la babalà ([[Nloc]]). 3. «Tirar una fresca»: bonegar ([[Nloc]]) ([[Ont]]). | ||
Revisió del 18:24, 11 des 2015
f. 1. Es diu de la persona que actua en profit propi, sense importar-li si perjudica algú altre. Ex. Eixa és una fresca, va a la seua. loc.: 2.«A la fresca»: En estiu, quan fa calor, a la nit, eixir al carrer o a un terrat a refrescar. 3. «Viure a la fresca»: a la babalà (Nloc). 3. «Tirar una fresca»: bonegar (Nloc) (Ont).