Fresca
La revisió el 18:26, 11 des 2015 per Vsatorres (discussió | contribucions)
f. Es diu de la persona que actua en profit propi, sense importar-li si perjudica algú altre. Ex. Eixa és una fresca, va a la seua. loc.: 1.«A la fresca»: En estiu, quan fa calor, a la nit, eixir al carrer o a un terrat a refrescar. 2. «Viure a la fresca»: a la babalà (Nloc). 3. «Tirar una fresca»: bonegar (Nloc) (Ont).