Pardal

m. 1. Ocell en general. 2. Aplicat a persones, individu insociable (Nac). 3. Home astut, que obra en profit propi. 4. Home poc espavilat. 5. Membre viril. loc.: 1. «Pardal de l'Albufera»: home egoista (Nloc). 2. «La set del pardalet»: es diu quan un infant demana beure insistentment i després no beu quasi (Nloc). 3. «Ser un pardal de cotxera»: té usos despectius (Nloc). 4. «Ser un pardal de vinguda»: usos despectius (Nloc). 5. «Pardal volander»: persona habitualment desocupada (Nloc). 6. «Estar fet un pardal de gàbia»: que ix poc de casa (Nloc). 7. «Tindre pardals en el cap»: persona carregada d'il·lusions. 8. «Matar dos pardals d'un tir». 9. «Pardal que vola a la cassola» (Nloc). 10. «Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal». 11. «Com el pardalet de l'estiu, igual plora que riu» (Nloc). 12. «Pardal de vol al perol» (Nloc). 13. «Pardal vell no entra en gàbia»: és difícil enganyar els que tenen experiència. 14. «A pardal vell, gàbia nova, a pardal cansat, canvia'l de forat» (Nloc).