adj. 1. Es diu de les plantes o flors quan han passat el seu punt de plenitud i comencen a endurir-se o a traure rebrots (Nac) (Raf). Ex.: Carxofes rebordonides, espàrrecs rebordonits, etc. 2. Es diu d'aquell que és molt astut, bord (Nac) (Boc, Ont).