Sembrar

v. tr. Escampar o dipositar la llavor d'una planta en la terra preparada per a rebre-la. Tipus: 'Sembrar barrejat', el sembrador que porta els grans dins una senalla va espargint els grans al propi albir. 'Sembrar a solc o a solquet', anar sembrant darrere el solc que deixa el llaurador. loc.: 1. «Sembra clar i colliràs espès». 2. «Allò que sembraràs, colliràs». 3. «Qui no sembra espigola»: fa referència als que no es preocupen per res que després han d'anar arreplegant com poden. 4. «De Tots Sants a Sant Martí sembra demà i no hui». 5. Qui sembra, cull.