Tos

m. 1. La part posterior del cap i superior del clatell. loc.: «Caure de tos»: caure d'esquena, realment o figuradament. Ex.: Cada mentira que diu caus de tos. f. 2. Expulsió violenta i sorollosa de l'aire del pit, produïda per la irritació de les vies respiratòries. loc.: «Sant Blai gloriós, deixa'm el xiquet i emporta't la tos».