Trona

f. 1. Plataforma petita proveïda d'ampit i tornaveu, col·locada a una altura convenient, per a predicar-hi, cantar-hi l'epístola, etc. 2. Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a seure una criatura a taula. 3. Prestatgeria tancada per un costat i graduable proporcionalment a l'altura del cércol, enfront del qual se situava (Nac). 4. Excusat, comú. loc.: Endevinalla. «Té braços i no és persona, té soles i no és sabater, té ferro i no és ferrer, té fusta i no és fuster, i té escala i no és cap trona». (El carro).