Barra

f. 1. Qualsevol de les fustes, generalment cilíndriques, que hom posa a les basses de remullar vímen per tal que aquest no hi sure. Es posen travessades a l'eix longitudinal de la bassa (Mon). 2. Mandíbula. 3. Gana de menjar (Ndoc) (Agu Ben Boc). loc.: 1. «Tindre barra»: Ser un pocavergonya (Ndoc). 2. «Dur algú a la barra»: Dur-lo al tribunal. 3. «Tirar algú contra les barres»: Arraconar-lo (Nloc). 4. «Parlar a barra catxa»: Parlar d'amagat. 5. «Fer-se una barra en la tela»: Quan s'embruta la trama i és teixida així, o quan ha entrat una llançadora d'un fil el color de la qual no correspon amb el que s'està teixint; el resultat n'és una barra (Nloc).