m. 1. Boca dels ocells de dues peces còrnies més o menys profundes. Ex: «Tindre els pèls de la barba tesos com el bec d'un corb» (Ndoc). 2. «Bec de llençol»: La punta del llençol (Ndoc). 3. Coll dels cànters per on s'aboca el líquid. loc.: «Caure, portar o donar al bec»: Donar-ho fet. (Agu).