Traure

v. tr. 1. Portar o fer passar de dins a fora. 2. Vomitar. 3. Acció de començar el joc amb un colp del traedor de pilota. loc.: 1. «Traure cap»: tenir èxit en una acció, ofici; aconseguir una cosa. 2. «Traure cap un carrer»: tenir eixida. 3. «Traure a un els diners»: fer-li gastar massa diners a algú. 4. «Traure a descarregador»: traure trellat, arribar al cap una cosa, tenir-ne solució. 5. «No traure res a carregador»: no traure res en clar; no fer res de bo; no obtenir profit. 6. «Traure-ho del cap»;: desisitir. 7. «Traure la cara»: donar la cara, fer-se responsable d'alguna acció. Demanar la promesa. 8. «Traure serra»: abancalar terreny de serra. 9. «Traure (a algú) les castanyes del foc»: solucionar-li algun problema. 10. «Traure (a algú) les faves de l'olla»: igual com l'anterior. 11. «Traure el fetge per la gola»: estar molt cansat. 12. «Traure el lleu»: fer un esforç molt gran. 13. «Traure el geni»: enfadar-se. 14. «Traure de polleguera»: irritar. 15. «Traure el suc»: explotar algú o alguna cosa al límit. 16. «Traure els ulls (a algú)»: traure-li-ho tot. 17. «D'on no hi ha no se'n pot traure».