Calaix

m. 1. Caixó corredís aplicat a un moble (taula, armari, bufet, etc.) que estirant-lo ix i queda obert, i empenyent-lo s'enfonya i tanca. 2. Compartiment dels telers format per dues parts i la barra del catxapits en el qual es col·loca la llançadora. (En els telers de pinça, més moderns, quan falla un selector de trama, els teixidors encara diuen que els ha fallat un calaix, a pesar de no haver-n'hi) (Ndoc) (Boc Ont). 3 Taulell, tasser en una botiga. Ex: «Guanya molts diners al tenir el calaix ple de gent» (Nac) (Agu Mon Pob). loc.: «Carrer banyat, calaix tancat»: fa referència a la poca afluència de públic a les botigues els dies de pluja.