Voler

v. tr. 1. Exercir la potència de l'ànima que mou a fer alguna cosa; tenir la intenció determinada. 2. Estimar, amar una persona. loc.: 1. «Es voler-te dir que...» 2. «Sense voler»: involuntàriament. 3. «Voler fer entrar el clau per la cabota». 4. «Voler de cor»: enamoradament. 5. «Voler bé». 6. «Voler temps»: necessitar (Nloc). 7. «Dos que es volen, tu ja ho saps»: que estan d'acord amb tot (Ben). 8. «Voler el niu i els pardals»: voler-se'n aprofitar massa d'una situació (Ben). 9. «Voler el ferro i el carbó»: ésser molt agarrat (Atz). 10. «Lo que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú». 11. «Si vols bé a ta muller, porta-li llenya 'engarguller»: s'usa en sentit irònic. 12. «El que bé et voldrà, et farà plorar». 13. «En voler»: quan vulgues (Ont), 14 «Voler és poder» (Ont).