Cagar

v. tr. 1. Transmetre la sífilis a través del coit (Nac). 2. Fer malbé una cosa involuntàriament (Nac). loc.: 1. «Cagar-se de por»: tenir molta por. 2. «Cagar al vol»: evacuar el ventre engimponat, sense asseure's (Nloc). 3 «Cagar al vol i pixar a l'aire». 4 «Ser més vell que cagar emponat» (Nloc). 5 «Ser més vell que cagar ajupit». 6 «Cagar el basto»: desbaratar. 7 «Aixó és per cagar-se i no torcar-se»: expressió que manifesta ràbia (Nloc). 8 «Cagar a fil». 9 «Me cague en l'ou». 10 «Em cague en la puta misèria». 11 «En Palomar trauen els gossos a cagar». 12 «No tindre força ni per a cagar»: ser molt dèbil (Nloc). 13 «Tindre mal cagar»: tenir mal geni.