Caure

v. intr. 1. Moure's una persona o cosa de dalt a baix pel seu propi pes. v. tr. 2. Coincidir. Ex: «Enguany Sant Jaume cau diumenge». loc.: 1. «Caure tot plegat»: caure a plom. 2. «Caure de tos»: caure d'esquena, sorprendre's. 3. «Caure de morros». 4. «Caure en falta»: cometre un error. 5. «Caure del burro»: abandonar una postura per cabuderia. 6. «Estar al caure»: estar a punt d'arribar. 7. «Deixar-se caure»: gitar-se per poc temps. Fer-se veure per algun lloc. 8. «Caure la freixura als peus»: quedar-se estupefacte, decepcionat. 9. «No et cauran els anells»: se li diu a algú que no realitza cap treball amb esforç físic. 10. «Caure la cara de vergonya»: avergonyir-se. 11. «Caure l'ànima als peus»: tenir una gran decepció. 12. «Caure de cul»: endur-se una forta impressió. 13. «Caure el món damunt»: immergir-se en una gran decepció o depressió. 14. «Cau i s'agarra»: que ho cobra molt car. 15. «S'agarra per no caure»: que ho cobra tot car. 16. «Ací caic, ací m'alce»: caminar defectuosament i amb freqüents bacs. 17. «Caure soldat»: cometre errors per novato.