Empetacar
Salta a la navegació
Salta a la cerca
v. tr. 1. Posar a una persona contra la seua voluntat en una situació, activitat de la qual no pot eixir-se'n sense resoldre-la. VF: 'empatecar', 'empatacar'. (NR) (Agu).
v. tr. 1. Posar a una persona contra la seua voluntat en una situació, activitat de la qual no pot eixir-se'n sense resoldre-la. VF: 'empatecar', 'empatacar'. (NR) (Agu).