Orella

f. 1. Cartílag recobert de pell situat a cada costat del cap. 2. órgan de l'oïda. 3. orella d'ase Bolet en forma d'orella de l'espècie Peziza onotica. 4. orella de burro Planta labiada Phlomis crinita, de flors grogues (Ben). loc.: 1. «Per una orella m'entra i per l'altra m'ix»: no donar-li importància a allò que et diuen. 2. «Xiular les orelles»: produir-se un soroll com de xiulit a les orelles, que significa que estan parlant o malparlant de tu. 3. «Bufar l'orella»: parlar en veu baixa aconsellant alguna cosa (Nloc). 4. «Ser dur d'orella»: estar un poc sord (Nloc). 5. «Parlar a cau d'orella»: parlar baixet posant les mans al voltant de la boca i acostant-les a l'altre. 6. «Anar calent d'orella»: es diu d'algú que ha rebut una bona reprimenda. 7. «Calfar-li les orelles a algú»: donar-li una correcció. 8. «Plantar les orelles»: escoltar atentament per precaució (Mon, Ont). 9. «Clarejar-li les orelles»: magror extrema.